Les plaques de llanterna màgica amb gènere artístic remeten a la divulgació visual dels continguts culturals de les Belles Arts com Ciència. El terme ‘Belles Arts’ es va popularitzar al segle XVIII per referir-se a les principals formes d’art que es desenvolupaven principalment per l’ús de l’estètica, la idealització de la bellesa i el bon ús de la tècnica. El primer llibre que es coneix que classifica les belles arts és Les Beaux-Arts reduits à 1 même principe (Les belles arts reduïdes a un únic principi), publicat el 1746 pel francès Charles Batteux, qui va pretendre unificar les nombroses teories sobre bellesa i gust. Batteux va incloure en les Belles Arts originalment a la dansa, l’escultura, la música, la pintura i la poesia, posteriorment va afegir l’arquitectura i l’eloqüència. Amb el temps, la llista sofriria canvis segons els diferents autors que afegirien o llevarien arts a aquesta llista: primer, es va eliminar l’eloqüència, i el 1911, Ricciotto Canudo va ser el primer teòric a qualificar al cinema com el setè art, en el seu assaig ‘Manifest de les set arts’, que es va publicar el 1914. També per l’evolució històrica del terme, és habitual que l’ús de ‘Belles Arts’ s’associï, en institucions educatives i en museus de Belles Arts, gairebé exclusivament a les arts plàstiques o arts visuals.