Les plaques de llanterna màgica amb gènere fantasmagòric evocaven l’atmosfera misteriosa de les novel·les gòtiques que van fer furor a les acaballes del segle XVIII: les ruïnes banyades per la llum de la lluna, els cementiris travessats pel vol de ratpenats o els claustres en els quals apareixen novícies a la recerca d’un amant desaparegut. L’univers temàtic de les sessions fantasmagòriques està poblat de boscos tenebrosos, paisatges ombrívols, ruïnes medievals i castells amb els seus respectius soterranis, criptes i passadissos poblats de fantasmes, sorolls nocturns, cadenes, esquelets, dimonis … Criatures híbrides i monstruoses que es barrejaven amb figures de la mitologia com el cap de Medusa o l’aixeta alada. L’ésser humà, excepte quan es tractava de grans personalitats, solia estar representat per homes que exercien de monjos o ermitans. I les dones eren verges, novícies, religioses, bruixes o pitonisses. Motius que, amb el pas dels anys, van seguir sent del gust dels espectadors, com ho demostra la sistemàtica inclusió de nombres fantasmagòrics en les vetllades de llanterna màgica ofertes durant tot el segle XIX.