Les plaques de llanterna màgica amb gènere líric es defineixen per tenir més en comú les següents quatre propietats específiques -a més de les genèriques escèniques-: (1) l’orientació al mercat professional, (2) el context social d’exhibició de caràcter públic, ( 3) una alta complexitat escènica -les plaques estaven dissenyades per projectar-se juntament a la lectura de textos impresos subministrats pel fabricant de la col·lecció, la interpretació vocal i / o l’acompanyament sonor i musical i (4) l’ús dels continguts de la tradició musical i de la literària i lírica. Segons la variabilitat del tipus d’obra lírica emprada i de la combinació dels llenguatges formals auxiliars que participaven en la posada en escena final, les plaques amb gènere líric poden agrupar-se en tres temàtiques: cançó, himne patriòtic i himme religiós.
La cançó s’adaptava o s’inspirava en un text líric de caràcter admiratiu que expressava des d’una emoció elegíaca o satírica fins un ensenyament didàctic i moral.
L’himne adaptava o s’inspiraven en un text líric que tendia a exaltar i elogiar un tema o assumpte patriòtic o religiós.
Les plaques de llanterna màgica pertanyents al gènere líric podien tenir els textos inserits en la pròpia imatge i eren projectades de forma sincrònica amb una interpretació vocal de caràcter individual o coral que convidava a la participació activa de l’audiència present a la sala, amb o sense l’acompanyament musical.