Esdeveniment
Les plaques de llanterna màgica amb gènere esdeveniment es fan ressò visual de les cròniques d’actualitat que també solien protagonitzar la premsa escrita i il·lustrada coetània. Aquest tipus de plaques van incloure quatre grans grups de temàtiques: (1) societat -política nacional o internacional, economia, cultura, educació, ciència o tecnologia-, (2) successos -accidents, delictes o catàstrofes naturals-, (3) viatges – amb imatges d’actualitat de ciutats, paisatges o persones de tot el món donant fe de viatges motivats per la curiositat científica, l’afany comercial i turístic o la creativitat artística-, (4) moda i (5) esports mitjançant els esdeveniments relacionats amb els certàmens esportius de l’interès per a l’opinió pública nacional o internacional.
Les plaques de llanterna màgica amb gènere esdeveniment podien presentar un subgènere: el quadre dissolvent. Si les plaques de llanterna màgica pertanyen al subgènere quadre dissolvent tenen un caràcter eminentment diacrònic i van abordar tota mena d’esdeveniments -vistes de viatges, fenòmens naturals, successos com explosions o incendis, etc.- aportant un interessant valor afegit visual: simular la successió temporal entre dos o més moments de l’esdeveniment mitjançant una transformació visual gairebé imperceptible. La projecció s’aconseguia a enfosquir una imatge alhora que la següent es superposava a la primera cada vegada amb més lluminositat.
Rètol
Les plaques de llanterna màgica amb gènere rètol reuneixen tots aquells continguts visuals com rètols, inscripcions o elements decoratius que van servir per encapçalar, anunciar transicions o finalitzar qualsevol dels relats projectats durant els espectacles de llanterna màgica.
Les plaques de llanterna màgica amb gènere rètol podien presentar un subgènere: el cromatoscopi. Si les plaques de llanterna màgica pertanyen al subgènere cromatoscòpic tenen en comú dues propietats específiques -a més de les del gènere rètol-: el format cíclic i el registre de les seves imatges mitjançant tècniques pictòriques i / o d’estampació. Els cromòtrops -com es coneix a aquestes plaques- van tenir una funció narrativa que va servir per anunciar les transicions entre blocs temàtics a l’interior de les sessions de llanterna màgica i sovint podien inserir en les seves dinàmiques i acolorides imatges accions de caràcter cíclic o estroboscòpic que representaven tot tipus d’accions periòdiques com el moviment d’un molí o d’un esquelet.
Dramàtic
Les plaques de llanterna màgica amb gènere dramàtic es defineixen per tenir més en comú les següents cinc propietats específiques -a més de les genèriques escèniques-: el registre i nivell de codificació de les seves imatges mitjançant tècniques fotogràfiques de recreació escènica ( ‘slice us life ‘) -, l’orientació al mercat professional, el context social d’exhibició de caràcter públic, una alta complexitat escènica -les plaques estaven dissenyades per projectar-se juntament amb la lectura de textos impresos subministrats pel fabricant de la col·lecció-, i l’ús dels continguts de la tradició literària dramàtica major sota qualsevol de les seves formes: la tragèdia, la comèdia, la tragicomèdia, el melodrama, la farsa, l’obra didàctica o la peça realista.
Els cèlebres Life Models són un bon exemple de plaques de llanterna màgica amb gènere dramàtic, unes col·leccions de vidres amb imatges que registraven ‘models naturals’ i que van ser comercialitzades a partir de 1870, a Anglaterra per l’empresa Bamforth & Co, oa els Estats Units, per la firma novaiorquesa Scott & Van Altena. Les col·leccions de Life Models podien estar compostes fins de cinquanta fotografies, majoritàriament acolorides a mà -que mostraven figurants en decorats molt elaborats i escenificant tot tipus de continguts culturals- i que havien de ser posades en escena acompanyades per la lectura de textos al·lusius, i de forma ocasional, comptar amb la interpretació vocal i / o l’acompanyament sonor i musical.
Dramàtic
Les plaques de llanterna màgica amb gènere dramàtic es defineixen per tenir més en comú les següents cinc propietats específiques -a més de les genèriques escèniques-: el registre i nivell de codificació de les seves imatges mitjançant tècniques fotogràfiques de recreació escènica ( ‘slice us life ‘) -, l’orientació al mercat professional, el context social d’exhibició de caràcter públic, una alta complexitat escènica -les plaques estaven dissenyades per projectar-se juntament amb la lectura de textos impresos subministrats pel fabricant de la col·lecció-, i l’ús dels continguts de la tradició literària dramàtica major sota qualsevol de les seves formes: la tragèdia, la comèdia, la tragicomèdia, el melodrama, la farsa, l’obra didàctica o la peça realista.
Els cèlebres Life Models són un bon exemple de plaques de llanterna màgica amb gènere dramàtic, unes col·leccions de vidres amb imatges que registraven ‘models naturals’ i que van ser comercialitzades a partir de 1870, a Anglaterra per l’empresa Bamforth & Co, oa els Estats Units, per la firma novaiorquesa Scott & Van Altena. Les col·leccions de Life Models podien estar compostes fins de cinquanta fotografies, majoritàriament acolorides a mà -que mostraven figurants en decorats molt elaborats i escenificant tot tipus de continguts culturals- i que havien de ser posades en escena acompanyades per la lectura de textos al·lusius, i de forma ocasional, comptar amb la interpretació vocal i / o l’acompanyament sonor i musical.
Dramàtic
Les plaques de llanterna màgica amb gènere dramàtic es defineixen per tenir més en comú les següents cinc propietats específiques -a més de les genèriques escèniques-: el registre i nivell de codificació de les seves imatges mitjançant tècniques fotogràfiques de recreació escènica ( ‘slice us life ‘) -, l’orientació al mercat professional, el context social d’exhibició de caràcter públic, una alta complexitat escènica -les plaques estaven dissenyades per projectar-se juntament amb la lectura de textos impresos subministrats pel fabricant de la col·lecció-, i l’ús dels continguts de la tradició literària dramàtica major sota qualsevol de les seves formes: la tragèdia, la comèdia, la tragicomèdia, el melodrama, la farsa, l’obra didàctica o la peça realista.
Els cèlebres Life Models són un bon exemple de plaques de llanterna màgica amb gènere dramàtic, unes col·leccions de vidres amb imatges que registraven ‘models naturals’ i que van ser comercialitzades a partir de 1870, a Anglaterra per l’empresa Bamforth & Co, oa els Estats Units, per la firma novaiorquesa Scott & Van Altena. Les col·leccions de Life Models podien estar compostes fins de cinquanta fotografies, majoritàriament acolorides a mà -que mostraven figurants en decorats molt elaborats i escenificant tot tipus de continguts culturals- i que havien de ser posades en escena acompanyades per la lectura de textos al·lusius, i de forma ocasional, comptar amb la interpretació vocal i / o l’acompanyament sonor i musical.
Rètol
Les plaques de llanterna màgica amb gènere rètol reuneixen tots aquells continguts visuals com rètols, inscripcions o elements decoratius que van servir per encapçalar, anunciar transicions o finalitzar qualsevol dels relats projectats durant els espectacles de llanterna màgica.
Les plaques de llanterna màgica amb gènere rètol podien presentar un subgènere: el cromatoscopi. Si les plaques de llanterna màgica pertanyen al subgènere cromatoscòpic tenen en comú dues propietats específiques -a més de les del gènere rètol-: el format cíclic i el registre de les seves imatges mitjançant tècniques pictòriques i / o d’estampació. Els cromòtrops -com es coneix a aquestes plaques- van tenir una funció narrativa que va servir per anunciar les transicions entre blocs temàtics a l’interior de les sessions de llanterna màgica i sovint podien inserir en les seves dinàmiques i acolorides imatges accions de caràcter cíclic o estroboscòpic que representaven tot tipus d’accions periòdiques com el moviment d’un molí o d’un esquelet.
Fantasmagòric
Les plaques de llanterna màgica amb gènere fantasmagòric evocaven l’atmosfera misteriosa de les novel·les gòtiques que van fer furor a les acaballes del segle XVIII: les ruïnes banyades per la llum de la lluna, els cementiris travessats pel vol de ratpenats o els claustres en els quals apareixen novícies a la recerca d’un amant desaparegut. L’univers temàtic de les sessions fantasmagòriques està poblat de boscos tenebrosos, paisatges ombrívols, ruïnes medievals i castells amb els seus respectius soterranis, criptes i passadissos poblats de fantasmes, sorolls nocturns, cadenes, esquelets, dimonis … Criatures híbrides i monstruoses que es barrejaven amb figures de la mitologia com el cap de Medusa o l’aixeta alada. L’ésser humà, excepte quan es tractava de grans personalitats, solia estar representat per homes que exercien de monjos o ermitans. I les dones eren verges, novícies, religioses, bruixes o pitonisses. Motius que, amb el pas dels anys, van seguir sent del gust dels espectadors, com ho demostra la sistemàtica inclusió de nombres fantasmagòrics en les vetllades de llanterna màgica ofertes durant tot el segle XIX.
Fantasmagòric
Les plaques de llanterna màgica amb gènere fantasmagòric evocaven l’atmosfera misteriosa de les novel·les gòtiques que van fer furor a les acaballes del segle XVIII: les ruïnes banyades per la llum de la lluna, els cementiris travessats pel vol de ratpenats o els claustres en els quals apareixen novícies a la recerca d’un amant desaparegut. L’univers temàtic de les sessions fantasmagòriques està poblat de boscos tenebrosos, paisatges ombrívols, ruïnes medievals i castells amb els seus respectius soterranis, criptes i passadissos poblats de fantasmes, sorolls nocturns, cadenes, esquelets, dimonis … Criatures híbrides i monstruoses que es barrejaven amb figures de la mitologia com el cap de Medusa o l’aixeta alada. L’ésser humà, excepte quan es tractava de grans personalitats, solia estar representat per homes que exercien de monjos o ermitans. I les dones eren verges, novícies, religioses, bruixes o pitonisses. Motius que, amb el pas dels anys, van seguir sent del gust dels espectadors, com ho demostra la sistemàtica inclusió de nombres fantasmagòrics en les vetllades de llanterna màgica ofertes durant tot el segle XIX.
Fantasmagòric
Les plaques de llanterna màgica amb gènere fantasmagòric evocaven l’atmosfera misteriosa de les novel·les gòtiques que van fer furor a les acaballes del segle XVIII: les ruïnes banyades per la llum de la lluna, els cementiris travessats pel vol de ratpenats o els claustres en els quals apareixen novícies a la recerca d’un amant desaparegut. L’univers temàtic de les sessions fantasmagòriques està poblat de boscos tenebrosos, paisatges ombrívols, ruïnes medievals i castells amb els seus respectius soterranis, criptes i passadissos poblats de fantasmes, sorolls nocturns, cadenes, esquelets, dimonis … Criatures híbrides i monstruoses que es barrejaven amb figures de la mitologia com el cap de Medusa o l’aixeta alada. L’ésser humà, excepte quan es tractava de grans personalitats, solia estar representat per homes que exercien de monjos o ermitans. I les dones eren verges, novícies, religioses, bruixes o pitonisses. Motius que, amb el pas dels anys, van seguir sent del gust dels espectadors, com ho demostra la sistemàtica inclusió de nombres fantasmagòrics en les vetllades de llanterna màgica ofertes durant tot el segle XIX.
Fantasmagòric
Les plaques de llanterna màgica amb gènere fantasmagòric evocaven l’atmosfera misteriosa de les novel·les gòtiques que van fer furor a les acaballes del segle XVIII: les ruïnes banyades per la llum de la lluna, els cementiris travessats pel vol de ratpenats o els claustres en els quals apareixen novícies a la recerca d’un amant desaparegut. L’univers temàtic de les sessions fantasmagòriques està poblat de boscos tenebrosos, paisatges ombrívols, ruïnes medievals i castells amb els seus respectius soterranis, criptes i passadissos poblats de fantasmes, sorolls nocturns, cadenes, esquelets, dimonis … Criatures híbrides i monstruoses que es barrejaven amb figures de la mitologia com el cap de Medusa o l’aixeta alada. L’ésser humà, excepte quan es tractava de grans personalitats, solia estar representat per homes que exercien de monjos o ermitans. I les dones eren verges, novícies, religioses, bruixes o pitonisses. Motius que, amb el pas dels anys, van seguir sent del gust dels espectadors, com ho demostra la sistemàtica inclusió de nombres fantasmagòrics en les vetllades de llanterna màgica ofertes durant tot el segle XIX.