Historieta
Les plaques de llanterna màgica amb gènere historieta contenen sèries breus de dibuixos que constitueixen un relat -amb o sense text- inspirat en la tradició oral, en l’adaptació de la tradició literària narrativa breu o en la tradició gràfica impresa de la il·lustració, la tira còmica i la historieta. Si s’inspiraven en la tradició oral, les historietes no tenien autor reconegut i comptaven amb múltiples versions que coincideixen en la seva estructura però que difereixen en els detalls. Si s’inspiraven en la altres tradicions, solien tenir autors coneguts i les seves narracions visuals es presentaven en una sola versió.
Burlesco
Les plaques de llanterna màgica amb gènere burlesc es defineixen per tenir més en comú les següents tres propietats específiques -a més de les genèriques escèniques-: el registre i codificació gràfica de les seves imatges mitjançant tècniques pictòriques i / o d’estampació, una complexitat escènica mitjana – les plaques estaven dissenyades per projectar-se juntament amb algun tipus de comentari graciós i / o alguna forma d’acompanyament sonor i musical i l’ús dels continguts culturals de la tradició dramàtica menor: balls, números musicals, il·lusionisme, declamació, imitació, humorisme, pantomimes, ombres i siluetes o arts de circ com acrobàcies, malabarismes o la mostra de rareses biològiques o d’animals entrenats.
Entre les plaques de llanterna màgica amb gènere burlesc abunden aquelles que remeten a accions que procuren ridiculitzar a algú o alguna cosa. És una concepte ambigu, obert a multitud d’interpretacions. En la interacció humana es presenten de dues maneres, com una cosa divertida o com nociu, per això, es valen de la paròdia i l’exageració de trets i accions dels personatges per ridiculitzar un tema: glorificant el socialment inacceptable o denigrant el socialment dignificat. Aquestes plaques remeten als espectacles de varietats i es relacionen de forma directa amb la tradicció del vaudeville americà, del cabaret francès, la pantomima britànica o del music hall britànic.
Burlesco
Les plaques de llanterna màgica amb gènere burlesc es defineixen per tenir més en comú les següents tres propietats específiques -a més de les genèriques escèniques-: el registre i codificació gràfica de les seves imatges mitjançant tècniques pictòriques i / o d’estampació, una complexitat escènica mitjana – les plaques estaven dissenyades per projectar-se juntament amb algun tipus de comentari graciós i / o alguna forma d’acompanyament sonor i musical i l’ús dels continguts culturals de la tradició dramàtica menor: balls, números musicals, il·lusionisme, declamació, imitació, humorisme, pantomimes, ombres i siluetes o arts de circ com acrobàcies, malabarismes o la mostra de rareses biològiques o d’animals entrenats.
Entre les plaques de llanterna màgica amb gènere burlesc abunden aquelles que remeten a accions que procuren ridiculitzar a algú o alguna cosa. És una concepte ambigu, obert a multitud d’interpretacions. En la interacció humana es presenten de dues maneres, com una cosa divertida o com nociu, per això, es valen de la paròdia i l’exageració de trets i accions dels personatges per ridiculitzar un tema: glorificant el socialment inacceptable o denigrant el socialment dignificat. Aquestes plaques remeten als espectacles de varietats i es relacionen de forma directa amb la tradicció del vaudeville americà, del cabaret francès, la pantomima britànica o del music hall britànic.
Burlesco
Les plaques de llanterna màgica amb gènere burlesc es defineixen per tenir més en comú les següents tres propietats específiques -a més de les genèriques escèniques-: el registre i codificació gràfica de les seves imatges mitjançant tècniques pictòriques i / o d’estampació, una complexitat escènica mitjana – les plaques estaven dissenyades per projectar-se juntament amb algun tipus de comentari graciós i / o alguna forma d’acompanyament sonor i musical i l’ús dels continguts culturals de la tradició dramàtica menor: balls, números musicals, il·lusionisme, declamació, imitació, humorisme, pantomimes, ombres i siluetes o arts de circ com acrobàcies, malabarismes o la mostra de rareses biològiques o d’animals entrenats.
Entre les plaques de llanterna màgica amb gènere burlesc abunden aquelles que remeten a accions que procuren ridiculitzar a algú o alguna cosa. És una concepte ambigu, obert a multitud d’interpretacions. En la interacció humana es presenten de dues maneres, com una cosa divertida o com nociu, per això, es valen de la paròdia i l’exageració de trets i accions dels personatges per ridiculitzar un tema: glorificant el socialment inacceptable o denigrant el socialment dignificat. Aquestes plaques remeten als espectacles de varietats i es relacionen de forma directa amb la tradicció del vaudeville americà, del cabaret francès, la pantomima britànica o del music hall britànic.
Rètol
Les plaques de llanterna màgica amb gènere rètol reuneixen tots aquells continguts visuals com rètols, inscripcions o elements decoratius que van servir per encapçalar, anunciar transicions o finalitzar qualsevol dels relats projectats durant els espectacles de llanterna màgica.
Les plaques de llanterna màgica amb gènere rètol podien presentar un subgènere: el cromatoscopi. Si les plaques de llanterna màgica pertanyen al subgènere cromatoscòpic tenen en comú dues propietats específiques -a més de les del gènere rètol-: el format cíclic i el registre de les seves imatges mitjançant tècniques pictòriques i / o d’estampació. Els cromòtrops -com es coneix a aquestes plaques- van tenir una funció narrativa que va servir per anunciar les transicions entre blocs temàtics a l’interior de les sessions de llanterna màgica i sovint podien inserir en les seves dinàmiques i acolorides imatges accions de caràcter cíclic o estroboscòpic que representaven tot tipus d’accions periòdiques com el moviment d’un molí o d’un esquelet.
Burlesco
Les plaques de llanterna màgica amb gènere burlesc es defineixen per tenir més en comú les següents tres propietats específiques -a més de les genèriques escèniques-: el registre i codificació gràfica de les seves imatges mitjançant tècniques pictòriques i / o d’estampació, una complexitat escènica mitjana – les plaques estaven dissenyades per projectar-se juntament amb algun tipus de comentari graciós i / o alguna forma d’acompanyament sonor i musical i l’ús dels continguts culturals de la tradició dramàtica menor: balls, números musicals, il·lusionisme, declamació, imitació, humorisme, pantomimes, ombres i siluetes o arts de circ com acrobàcies, malabarismes o la mostra de rareses biològiques o d’animals entrenats.
Entre les plaques de llanterna màgica amb gènere burlesc abunden aquelles que remeten a accions que procuren ridiculitzar a algú o alguna cosa. És una concepte ambigu, obert a multitud d’interpretacions. En la interacció humana es presenten de dues maneres, com una cosa divertida o com nociu, per això, es valen de la paròdia i l’exageració de trets i accions dels personatges per ridiculitzar un tema: glorificant el socialment inacceptable o denigrant el socialment dignificat. Aquestes plaques remeten als espectacles de varietats i es relacionen de forma directa amb la tradicció del vaudeville americà, del cabaret francès, la pantomima britànica o del music hall britànic.
Historieta
Les plaques de llanterna màgica amb gènere historieta contenen sèries breus de dibuixos que constitueixen un relat -amb o sense text- inspirat en la tradició oral, en l’adaptació de la tradició literària narrativa breu o en la tradició gràfica impresa de la il·lustració, la tira còmica i la historieta. Si s’inspiraven en la tradició oral, les historietes no tenien autor reconegut i comptaven amb múltiples versions que coincideixen en la seva estructura però que difereixen en els detalls. Si s’inspiraven en la altres tradicions, solien tenir autors coneguts i les seves narracions visuals es presentaven en una sola versió.
Historieta
Les plaques de llanterna màgica amb gènere historieta contenen sèries breus de dibuixos que constitueixen un relat -amb o sense text- inspirat en la tradició oral, en l’adaptació de la tradició literària narrativa breu o en la tradició gràfica impresa de la il·lustració, la tira còmica i la historieta. Si s’inspiraven en la tradició oral, les historietes no tenien autor reconegut i comptaven amb múltiples versions que coincideixen en la seva estructura però que difereixen en els detalls. Si s’inspiraven en la altres tradicions, solien tenir autors coneguts i les seves narracions visuals es presentaven en una sola versió.