Burlesco
Les plaques de llanterna màgica amb gènere burlesc es defineixen per tenir més en comú les següents tres propietats específiques -a més de les genèriques escèniques-: el registre i codificació gràfica de les seves imatges mitjançant tècniques pictòriques i / o d’estampació, una complexitat escènica mitjana – les plaques estaven dissenyades per projectar-se juntament amb algun tipus de comentari graciós i / o alguna forma d’acompanyament sonor i musical i l’ús dels continguts culturals de la tradició dramàtica menor: balls, números musicals, il·lusionisme, declamació, imitació, humorisme, pantomimes, ombres i siluetes o arts de circ com acrobàcies, malabarismes o la mostra de rareses biològiques o d’animals entrenats.
Entre les plaques de llanterna màgica amb gènere burlesc abunden aquelles que remeten a accions que procuren ridiculitzar a algú o alguna cosa. És una concepte ambigu, obert a multitud d’interpretacions. En la interacció humana es presenten de dues maneres, com una cosa divertida o com nociu, per això, es valen de la paròdia i l’exageració de trets i accions dels personatges per ridiculitzar un tema: glorificant el socialment inacceptable o denigrant el socialment dignificat. Aquestes plaques remeten als espectacles de varietats i es relacionen de forma directa amb la tradicció del vaudeville americà, del cabaret francès, la pantomima britànica o del music hall britànic.
Fantasmagòric
Les plaques de llanterna màgica amb gènere fantasmagòric evocaven l’atmosfera misteriosa de les novel·les gòtiques que van fer furor a les acaballes del segle XVIII: les ruïnes banyades per la llum de la lluna, els cementiris travessats pel vol de ratpenats o els claustres en els quals apareixen novícies a la recerca d’un amant desaparegut. L’univers temàtic de les sessions fantasmagòriques està poblat de boscos tenebrosos, paisatges ombrívols, ruïnes medievals i castells amb els seus respectius soterranis, criptes i passadissos poblats de fantasmes, sorolls nocturns, cadenes, esquelets, dimonis … Criatures híbrides i monstruoses que es barrejaven amb figures de la mitologia com el cap de Medusa o l’aixeta alada. L’ésser humà, excepte quan es tractava de grans personalitats, solia estar representat per homes que exercien de monjos o ermitans. I les dones eren verges, novícies, religioses, bruixes o pitonisses. Motius que, amb el pas dels anys, van seguir sent del gust dels espectadors, com ho demostra la sistemàtica inclusió de nombres fantasmagòrics en les vetllades de llanterna màgica ofertes durant tot el segle XIX.
Fantasmagòric
Les plaques de llanterna màgica amb gènere fantasmagòric evocaven l’atmosfera misteriosa de les novel·les gòtiques que van fer furor a les acaballes del segle XVIII: les ruïnes banyades per la llum de la lluna, els cementiris travessats pel vol de ratpenats o els claustres en els quals apareixen novícies a la recerca d’un amant desaparegut. L’univers temàtic de les sessions fantasmagòriques està poblat de boscos tenebrosos, paisatges ombrívols, ruïnes medievals i castells amb els seus respectius soterranis, criptes i passadissos poblats de fantasmes, sorolls nocturns, cadenes, esquelets, dimonis … Criatures híbrides i monstruoses que es barrejaven amb figures de la mitologia com el cap de Medusa o l’aixeta alada. L’ésser humà, excepte quan es tractava de grans personalitats, solia estar representat per homes que exercien de monjos o ermitans. I les dones eren verges, novícies, religioses, bruixes o pitonisses. Motius que, amb el pas dels anys, van seguir sent del gust dels espectadors, com ho demostra la sistemàtica inclusió de nombres fantasmagòrics en les vetllades de llanterna màgica ofertes durant tot el segle XIX.
Fantasmagòric
Les plaques de llanterna màgica amb gènere fantasmagòric evocaven l’atmosfera misteriosa de les novel·les gòtiques que van fer furor a les acaballes del segle XVIII: les ruïnes banyades per la llum de la lluna, els cementiris travessats pel vol de ratpenats o els claustres en els quals apareixen novícies a la recerca d’un amant desaparegut. L’univers temàtic de les sessions fantasmagòriques està poblat de boscos tenebrosos, paisatges ombrívols, ruïnes medievals i castells amb els seus respectius soterranis, criptes i passadissos poblats de fantasmes, sorolls nocturns, cadenes, esquelets, dimonis … Criatures híbrides i monstruoses que es barrejaven amb figures de la mitologia com el cap de Medusa o l’aixeta alada. L’ésser humà, excepte quan es tractava de grans personalitats, solia estar representat per homes que exercien de monjos o ermitans. I les dones eren verges, novícies, religioses, bruixes o pitonisses. Motius que, amb el pas dels anys, van seguir sent del gust dels espectadors, com ho demostra la sistemàtica inclusió de nombres fantasmagòrics en les vetllades de llanterna màgica ofertes durant tot el segle XIX.
Fantasmagòric
Les plaques de llanterna màgica amb gènere fantasmagòric evocaven l’atmosfera misteriosa de les novel·les gòtiques que van fer furor a les acaballes del segle XVIII: les ruïnes banyades per la llum de la lluna, els cementiris travessats pel vol de ratpenats o els claustres en els quals apareixen novícies a la recerca d’un amant desaparegut. L’univers temàtic de les sessions fantasmagòriques està poblat de boscos tenebrosos, paisatges ombrívols, ruïnes medievals i castells amb els seus respectius soterranis, criptes i passadissos poblats de fantasmes, sorolls nocturns, cadenes, esquelets, dimonis … Criatures híbrides i monstruoses que es barrejaven amb figures de la mitologia com el cap de Medusa o l’aixeta alada. L’ésser humà, excepte quan es tractava de grans personalitats, solia estar representat per homes que exercien de monjos o ermitans. I les dones eren verges, novícies, religioses, bruixes o pitonisses. Motius que, amb el pas dels anys, van seguir sent del gust dels espectadors, com ho demostra la sistemàtica inclusió de nombres fantasmagòrics en les vetllades de llanterna màgica ofertes durant tot el segle XIX.