Rètol
Les plaques de llanterna màgica amb gènere rètol reuneixen tots aquells continguts visuals com rètols, inscripcions o elements decoratius que van servir per encapçalar, anunciar transicions o finalitzar qualsevol dels relats projectats durant els espectacles de llanterna màgica.
Les plaques de llanterna màgica amb gènere rètol podien presentar un subgènere: el cromatoscopi. Si les plaques de llanterna màgica pertanyen al subgènere cromatoscòpic tenen en comú dues propietats específiques -a més de les del gènere rètol-: el format cíclic i el registre de les seves imatges mitjançant tècniques pictòriques i / o d’estampació. Els cromòtrops -com es coneix a aquestes plaques- van tenir una funció narrativa que va servir per anunciar les transicions entre blocs temàtics a l’interior de les sessions de llanterna màgica i sovint podien inserir en les seves dinàmiques i acolorides imatges accions de caràcter cíclic o estroboscòpic que representaven tot tipus d’accions periòdiques com el moviment d’un molí o d’un esquelet.
Artístic
Les plaques de llanterna màgica amb gènere artístic remeten a la divulgació visual dels continguts culturals de les Belles Arts com Ciència. El terme ‘Belles Arts’ es va popularitzar al segle XVIII per referir-se a les principals formes d’art que es desenvolupaven principalment per l’ús de l’estètica, la idealització de la bellesa i el bon ús de la tècnica. El primer llibre que es coneix que classifica les belles arts és Les Beaux-Arts reduits à 1 même principe (Les belles arts reduïdes a un únic principi), publicat el 1746 pel francès Charles Batteux, qui va pretendre unificar les nombroses teories sobre bellesa i gust. Batteux va incloure en les Belles Arts originalment a la dansa, l’escultura, la música, la pintura i la poesia, posteriorment va afegir l’arquitectura i l’eloqüència. Amb el temps, la llista sofriria canvis segons els diferents autors que afegirien o llevarien arts a aquesta llista: primer, es va eliminar l’eloqüència, i el 1911, Ricciotto Canudo va ser el primer teòric a qualificar al cinema com el setè art, en el seu assaig ‘Manifest de les set arts’, que es va publicar el 1914. També per l’evolució històrica del terme, és habitual que l’ús de ‘Belles Arts’ s’associï, en institucions educatives i en museus de Belles Arts, gairebé exclusivament a les arts plàstiques o arts visuals.
Artístic
Les plaques de llanterna màgica amb gènere artístic remeten a la divulgació visual dels continguts culturals de les Belles Arts com Ciència. El terme ‘Belles Arts’ es va popularitzar al segle XVIII per referir-se a les principals formes d’art que es desenvolupaven principalment per l’ús de l’estètica, la idealització de la bellesa i el bon ús de la tècnica. El primer llibre que es coneix que classifica les belles arts és Les Beaux-Arts reduits à 1 même principe (Les belles arts reduïdes a un únic principi), publicat el 1746 pel francès Charles Batteux, qui va pretendre unificar les nombroses teories sobre bellesa i gust. Batteux va incloure en les Belles Arts originalment a la dansa, l’escultura, la música, la pintura i la poesia, posteriorment va afegir l’arquitectura i l’eloqüència. Amb el temps, la llista sofriria canvis segons els diferents autors que afegirien o llevarien arts a aquesta llista: primer, es va eliminar l’eloqüència, i el 1911, Ricciotto Canudo va ser el primer teòric a qualificar al cinema com el setè art, en el seu assaig ‘Manifest de les set arts’, que es va publicar el 1914. També per l’evolució històrica del terme, és habitual que l’ús de ‘Belles Arts’ s’associï, en institucions educatives i en museus de Belles Arts, gairebé exclusivament a les arts plàstiques o arts visuals.
Artístic
Les plaques de llanterna màgica amb gènere artístic remeten a la divulgació visual dels continguts culturals de les Belles Arts com Ciència. El terme ‘Belles Arts’ es va popularitzar al segle XVIII per referir-se a les principals formes d’art que es desenvolupaven principalment per l’ús de l’estètica, la idealització de la bellesa i el bon ús de la tècnica. El primer llibre que es coneix que classifica les belles arts és Les Beaux-Arts reduits à 1 même principe (Les belles arts reduïdes a un únic principi), publicat el 1746 pel francès Charles Batteux, qui va pretendre unificar les nombroses teories sobre bellesa i gust. Batteux va incloure en les Belles Arts originalment a la dansa, l’escultura, la música, la pintura i la poesia, posteriorment va afegir l’arquitectura i l’eloqüència. Amb el temps, la llista sofriria canvis segons els diferents autors que afegirien o llevarien arts a aquesta llista: primer, es va eliminar l’eloqüència, i el 1911, Ricciotto Canudo va ser el primer teòric a qualificar al cinema com el setè art, en el seu assaig ‘Manifest de les set arts’, que es va publicar el 1914. També per l’evolució històrica del terme, és habitual que l’ús de ‘Belles Arts’ s’associï, en institucions educatives i en museus de Belles Arts, gairebé exclusivament a les arts plàstiques o arts visuals.
Artístic
Les plaques de llanterna màgica amb gènere artístic remeten a la divulgació visual dels continguts culturals de les Belles Arts com Ciència. El terme ‘Belles Arts’ es va popularitzar al segle XVIII per referir-se a les principals formes d’art que es desenvolupaven principalment per l’ús de l’estètica, la idealització de la bellesa i el bon ús de la tècnica. El primer llibre que es coneix que classifica les belles arts és Les Beaux-Arts reduits à 1 même principe (Les belles arts reduïdes a un únic principi), publicat el 1746 pel francès Charles Batteux, qui va pretendre unificar les nombroses teories sobre bellesa i gust. Batteux va incloure en les Belles Arts originalment a la dansa, l’escultura, la música, la pintura i la poesia, posteriorment va afegir l’arquitectura i l’eloqüència. Amb el temps, la llista sofriria canvis segons els diferents autors que afegirien o llevarien arts a aquesta llista: primer, es va eliminar l’eloqüència, i el 1911, Ricciotto Canudo va ser el primer teòric a qualificar al cinema com el setè art, en el seu assaig ‘Manifest de les set arts’, que es va publicar el 1914. També per l’evolució històrica del terme, és habitual que l’ús de ‘Belles Arts’ s’associï, en institucions educatives i en museus de Belles Arts, gairebé exclusivament a les arts plàstiques o arts visuals.
Artístic
Les plaques de llanterna màgica amb gènere artístic remeten a la divulgació visual dels continguts culturals de les Belles Arts com Ciència. El terme ‘Belles Arts’ es va popularitzar al segle XVIII per referir-se a les principals formes d’art que es desenvolupaven principalment per l’ús de l’estètica, la idealització de la bellesa i el bon ús de la tècnica. El primer llibre que es coneix que classifica les belles arts és Les Beaux-Arts reduits à 1 même principe (Les belles arts reduïdes a un únic principi), publicat el 1746 pel francès Charles Batteux, qui va pretendre unificar les nombroses teories sobre bellesa i gust. Batteux va incloure en les Belles Arts originalment a la dansa, l’escultura, la música, la pintura i la poesia, posteriorment va afegir l’arquitectura i l’eloqüència. Amb el temps, la llista sofriria canvis segons els diferents autors que afegirien o llevarien arts a aquesta llista: primer, es va eliminar l’eloqüència, i el 1911, Ricciotto Canudo va ser el primer teòric a qualificar al cinema com el setè art, en el seu assaig ‘Manifest de les set arts’, que es va publicar el 1914. També per l’evolució històrica del terme, és habitual que l’ús de ‘Belles Arts’ s’associï, en institucions educatives i en museus de Belles Arts, gairebé exclusivament a les arts plàstiques o arts visuals.
Artístic
Les plaques de llanterna màgica amb gènere artístic remeten a la divulgació visual dels continguts culturals de les Belles Arts com Ciència. El terme ‘Belles Arts’ es va popularitzar al segle XVIII per referir-se a les principals formes d’art que es desenvolupaven principalment per l’ús de l’estètica, la idealització de la bellesa i el bon ús de la tècnica. El primer llibre que es coneix que classifica les belles arts és Les Beaux-Arts reduits à 1 même principe (Les belles arts reduïdes a un únic principi), publicat el 1746 pel francès Charles Batteux, qui va pretendre unificar les nombroses teories sobre bellesa i gust. Batteux va incloure en les Belles Arts originalment a la dansa, l’escultura, la música, la pintura i la poesia, posteriorment va afegir l’arquitectura i l’eloqüència. Amb el temps, la llista sofriria canvis segons els diferents autors que afegirien o llevarien arts a aquesta llista: primer, es va eliminar l’eloqüència, i el 1911, Ricciotto Canudo va ser el primer teòric a qualificar al cinema com el setè art, en el seu assaig ‘Manifest de les set arts’, que es va publicar el 1914. També per l’evolució històrica del terme, és habitual que l’ús de ‘Belles Arts’ s’associï, en institucions educatives i en museus de Belles Arts, gairebé exclusivament a les arts plàstiques o arts visuals.
Artístic
Les plaques de llanterna màgica amb gènere artístic remeten a la divulgació visual dels continguts culturals de les Belles Arts com Ciència. El terme ‘Belles Arts’ es va popularitzar al segle XVIII per referir-se a les principals formes d’art que es desenvolupaven principalment per l’ús de l’estètica, la idealització de la bellesa i el bon ús de la tècnica. El primer llibre que es coneix que classifica les belles arts és Les Beaux-Arts reduits à 1 même principe (Les belles arts reduïdes a un únic principi), publicat el 1746 pel francès Charles Batteux, qui va pretendre unificar les nombroses teories sobre bellesa i gust. Batteux va incloure en les Belles Arts originalment a la dansa, l’escultura, la música, la pintura i la poesia, posteriorment va afegir l’arquitectura i l’eloqüència. Amb el temps, la llista sofriria canvis segons els diferents autors que afegirien o llevarien arts a aquesta llista: primer, es va eliminar l’eloqüència, i el 1911, Ricciotto Canudo va ser el primer teòric a qualificar al cinema com el setè art, en el seu assaig ‘Manifest de les set arts’, que es va publicar el 1914. També per l’evolució històrica del terme, és habitual que l’ús de ‘Belles Arts’ s’associï, en institucions educatives i en museus de Belles Arts, gairebé exclusivament a les arts plàstiques o arts visuals.
Artístic
Les plaques de llanterna màgica amb gènere artístic remeten a la divulgació visual dels continguts culturals de les Belles Arts com Ciència. El terme ‘Belles Arts’ es va popularitzar al segle XVIII per referir-se a les principals formes d’art que es desenvolupaven principalment per l’ús de l’estètica, la idealització de la bellesa i el bon ús de la tècnica. El primer llibre que es coneix que classifica les belles arts és Les Beaux-Arts reduits à 1 même principe (Les belles arts reduïdes a un únic principi), publicat el 1746 pel francès Charles Batteux, qui va pretendre unificar les nombroses teories sobre bellesa i gust. Batteux va incloure en les Belles Arts originalment a la dansa, l’escultura, la música, la pintura i la poesia, posteriorment va afegir l’arquitectura i l’eloqüència. Amb el temps, la llista sofriria canvis segons els diferents autors que afegirien o llevarien arts a aquesta llista: primer, es va eliminar l’eloqüència, i el 1911, Ricciotto Canudo va ser el primer teòric a qualificar al cinema com el setè art, en el seu assaig ‘Manifest de les set arts’, que es va publicar el 1914. També per l’evolució històrica del terme, és habitual que l’ús de ‘Belles Arts’ s’associï, en institucions educatives i en museus de Belles Arts, gairebé exclusivament a les arts plàstiques o arts visuals.
Artístic
Les plaques de llanterna màgica amb gènere artístic remeten a la divulgació visual dels continguts culturals de les Belles Arts com Ciència. El terme ‘Belles Arts’ es va popularitzar al segle XVIII per referir-se a les principals formes d’art que es desenvolupaven principalment per l’ús de l’estètica, la idealització de la bellesa i el bon ús de la tècnica. El primer llibre que es coneix que classifica les belles arts és Les Beaux-Arts reduits à 1 même principe (Les belles arts reduïdes a un únic principi), publicat el 1746 pel francès Charles Batteux, qui va pretendre unificar les nombroses teories sobre bellesa i gust. Batteux va incloure en les Belles Arts originalment a la dansa, l’escultura, la música, la pintura i la poesia, posteriorment va afegir l’arquitectura i l’eloqüència. Amb el temps, la llista sofriria canvis segons els diferents autors que afegirien o llevarien arts a aquesta llista: primer, es va eliminar l’eloqüència, i el 1911, Ricciotto Canudo va ser el primer teòric a qualificar al cinema com el setè art, en el seu assaig ‘Manifest de les set arts’, que es va publicar el 1914. També per l’evolució històrica del terme, és habitual que l’ús de ‘Belles Arts’ s’associï, en institucions educatives i en museus de Belles Arts, gairebé exclusivament a les arts plàstiques o arts visuals.
Rètol
Les plaques de llanterna màgica amb gènere rètol reuneixen tots aquells continguts visuals com rètols, inscripcions o elements decoratius que van servir per encapçalar, anunciar transicions o finalitzar qualsevol dels relats projectats durant els espectacles de llanterna màgica.
Les plaques de llanterna màgica amb gènere rètol podien presentar un subgènere: el cromatoscopi. Si les plaques de llanterna màgica pertanyen al subgènere cromatoscòpic tenen en comú dues propietats específiques -a més de les del gènere rètol-: el format cíclic i el registre de les seves imatges mitjançant tècniques pictòriques i / o d’estampació. Els cromòtrops -com es coneix a aquestes plaques- van tenir una funció narrativa que va servir per anunciar les transicions entre blocs temàtics a l’interior de les sessions de llanterna màgica i sovint podien inserir en les seves dinàmiques i acolorides imatges accions de caràcter cíclic o estroboscòpic que representaven tot tipus d’accions periòdiques com el moviment d’un molí o d’un esquelet.
Astronòmic
Les plaques de llanterna màgica amb gènere astronòmic s’ocupen de divulgar de forma visual el coneixement científic sobre els cossos celestes de l’univers, inclosos els planetes i els seus satèl·lits, els cometes i meteoroides, les estrelles i les galàxies; pel que estudien els seus moviments i els fenòmens lligats a ells.
Les plaques de llanterna màgica amb gènere astronòmic podien presentar un subgènere: l’astrològic. Si les plaques de llanterna màgica pertanyen al subgènere astrològic mostren els moviments i les posicions relatives dels objectes celestes com els planetes, el sol o la lluna interpretats en relació a les característiques i a les activitats humanes.
Astronòmic
Les plaques de llanterna màgica amb gènere astronòmic s’ocupen de divulgar de forma visual el coneixement científic sobre els cossos celestes de l’univers, inclosos els planetes i els seus satèl·lits, els cometes i meteoroides, les estrelles i les galàxies; pel que estudien els seus moviments i els fenòmens lligats a ells.
Les plaques de llanterna màgica amb gènere astronòmic podien presentar un subgènere: l’astrològic. Si les plaques de llanterna màgica pertanyen al subgènere astrològic mostren els moviments i les posicions relatives dels objectes celestes com els planetes, el sol o la lluna interpretats en relació a les característiques i a les activitats humanes.